Gestió i valoració urbana i territorial

La gestió i la valoració urbana i territorial integra el conjunt del coneixement i el camp d’acció dels àmbits de la planificació econòmica, l’ordenació del territori, l’urbanisme i la gestió de la qüestió urbana. Per atendre les contradiccions i els desequilibris que no pot resoldre per sí mateixa requereix introduir la crítica a l’economia de les ciutats i del conjunt de les activitats humanes.

Línies de treball:

  • Estimular el potencial de desenvolupament natural i sociocultural

La maximització de l’accessibilitat, la qualitat i la competitivitat es contradiu amb la minimització els impactes socials, ambientals i territorials. Cal orientar els plans a la maximització dels beneficis socials, ambientals i territorials i la minimització dels impactes ocasionats per la cerca de l’accessibilitat, la qualitat i la competitivitat. Pel seu equilibri es requereix una actitud crítica que vinculi l’interès públic amb una consciència global, que aporti valor a la terra i a les societats humanes.

  • Estimular actuacions d’harmonització de l’espai urbà i el medi natural

L’actual allunyament entre les concepcions de camp i ciutat amaguen la incapacitat de resoldre les contradiccions dels entorns urbans, la industrialització passatgera i la devaluació dels àmbits rural i urbà, en especial els més vulnerables a l’especulació econòmica. La ciutat ha perdut el seu reconeixement vital vers el territori que l’envolta, i a l’inrevés. La incorporació de polítiques actives que capitalitzin valors comuns en harmonia repercuteix en una millor qualitat de vida basada en una concepció del món més compromesa.

  • Estimular el desenvolupament urbanístic harmònic

L’actual sistema capitalitzat al voltant d’una estructura eminentment econòmica i financera, a la què s’ha delegat el progrés material i tecnològic per l’estímul de la competitivitat de les empreses -sota el mite del progrés que mostra les grans ciutats riques com a model a seguir- afavoreix l’acumulació i el moviment del capital de forma sistèmica, amb conseqüències directes al conjunt de sistemes socials i naturals. Per aquest motiu cal repensar el propi concepte de desenvolupament sostenible. Per fer-ho cal integrar polítiques que permetin desenvolupar un model de transformació harmònic, que integri un projecte que inverteixi els seus efectes pertorbadors al medi ambient i a les societats humanes. Aquest nou model ha de ser capaç d’apostar per la proximitat i l’estalvi de recursos, de penalitzar el malbaratament i la inestabilitat pròpia de l’actual sistema econòmic i financer, així com d’afavorir l’estabilitat i l’augment de la complexitat en tot el territori. Per fer-ho cal integrar la consciència d’un món de tots/es, per a tots/es.

Anuncis